Thursday 18 de January de 2007, 20:25:45

5 Comentarios

Tots els matins em llevava a la mateixa hora, 2 minuts abans de l’hora programada al despertador...ara entenia per qué tenia tanta son cada matí, no havia descansat tot el que tenia previst. Per molt que ho intentés sempre es llevava a “menys 2”. Aquell matí em vaig proposar que programaria el despertador a “menys 3”, d’aquesta manera seria el despertador qui em faria llevar i hauria descansat tot el temps que tenia previst.

Mentre escalfava l’aigua per fer la sopa el fet de pensar que habia sabut resoldre un altre problema repetitiu m’omplia de bones sensacions i em deixava afrontar el dia amb energia i confiança, tot i la son per no descansar tot el previst, “avui soc el rei!” pensava mentre buidava el sobre se sopa dintre l’aigua....

Recollida la taula, es l’hora de desplegar el material.

Una mirada a la paret, el sol rogenc sols l’acarona per la part mes alta, la resta nua, freda, i callada.
 
Cordes, a terra, friends i tascons junts a terra, recompte de cintes i bagues, a terra, cascos, arnesos, peus de gat, “quina pudor! algún dia els rentaré” sempre ho dic, bossa de magensi, buida desde la setmana passada. Avui estic actiu, abans de marxar agafaré mes magnesi i aquesta nit posaré a rentar els peus de gat. Ja era hora! Avui estic pletòric! Fem memoria, despertador, magnesi, peus de gat...

- Agafem motxilla o no? - Vinga si, fa fresca, agafem el cutre-tex i una cantimplora d’aigua. ...

- Que ens queda de menjar a la furgo....pa, fuet, xocolata i “barritas”, i el formatge de la setmana passada....brut de magensi clar....

- Sembla que ja ho tenim tot no.....segur?

- Aah!!!! resenya! on para?

- Crec que està per la porta del copilot, sino mira als meus pantalons d’ahir...

- ...ja està, dintre al llibre d’en Bucay, senyalant l’última historia del “gordo” que et va ajudar a dormir.

- Forro polar, crec que no farĂ  falta, o si? Que deia la meteo exactament?...

- El dimarts deien que dissabte faria sol i avui cap a la tarda canviaria..... pero ja saps els del temps.....

- jo no l’agafo, la via no es massa llarga i es pot rapelar....i sinó deixarem material.....total....així el renovo , “el vaig comprar amb la meva primera novia fa 10 anys i deprés de la separació vam quedar que el compartiriem igualment(com els fills), ella no ha escalat mai mes”.

Repartim material, tu cordes i jo ferros, menjar i aigua, cada un porta el seu arnés, casc i peus de gat.

Material a l’esquena, marxem!?! un moment de reflexiĂł, mirada als ulls, no ens deixem res??

- has tancat la furgo?- ella sempre tant oportuna, si sempre m’ho recorda, per que no m’ho diu abans de posar-me l’arnés i tot el material a les costelles?!?!.

Primera decició del dia, camí d’aproximació a la via, al croquis sembla fàcil, però les obres de remodelació de la via del tren compliquen una mica el tema.

Primers metres deixant la furgo enrrera.....i la càmara!! No he agafat la camara! Torna enrrera, busca la clau als pantalons sota l’arnés, moment en que recordo amb alegria el dia que vaig decidir comprar la furgo amb “mando a distancia y cierrre centralizado”. Sense treure la clau pots obrir i tancar les portes.

- A veure, la pared es veu i l’aproximació sembla evident, tira recte i amunt!

Una nova mirada a la pared, el sol ja l’escalfa en tres cuartes parts.... avui fará calor...no farem curt d’aigua? i  ahir vaig veure massa vi per sopar... sed de resaca, sed de nervis.....tinc que controlar mes les festes abans d’anar a escalar! Aquest es lĂşltim cop!

L’aproximació no era tant evident, sembla que la cosa es posa dreta, no es pel desnivell sino per la falta d’aire, massa tabac. Intento recordar l’últim cop que vaig fer una excursió com deu mana....a la cresta de salenques....i com vaig patir... he de tornar al nivell de fa dos anys! La propera sortida serà amb motxilla i a caminar, un tres mil per la colecció?
Peu de via?  Com sempre, de camĂ­ a la paret vaig observant-la i com vaig perdent la prespectiva que em dona la resenya, com mes a prop del peu de via, mes dificil identificar la via...es com els problemes, com mes llunyans et son mes fĂ cils son de resoldre....que bons consellers que som  i que dificil se’ns fa afrontar els nostres.......”dos en uno” serĂ© insegur i mancat de capacitat de deciciĂł? Llavors, per que m’agrada escalar? Per suplir aquesta mancança? Una terapia un pel extranya i poc efectiva....

 â€“trobes el peu de via?.

- Aquí, tal com diu la resenya, a l’esquerra del sostre vermellòs i per la dreta d’una fisura podrida. Hi ha un buril a la primera tirada, be, aquí a l’esquerra es veu una línea de parabolts però no deu ser la nostra via... ho sabriem....(El sisé sentit dels escaladors clàssics ha actuat, aquell que diu que si está massa equipat serà dificil, ens em equivocat.)

Descarrego rapidament la motxilla i els ferros....

– portes paper de water?, ne’m agafat?

– hi ha algún cleenex amb el formatge amb magnesi de la setmana passada.

El cleenex no ha estat del tot suficient però s’ha defensat com a pogut....el paper, ja se que no l’hauria de deixar aquĂ­ pero.... el proper dia portarĂ© una bosseta per si em torna a pasar el mateix  ...aquesta declaraciĂł d’intencions m’allibera de culpa i em serveix per justificar-me i deixar el paperet junt als meus pensaments mes intims tapats bonament amb “la pedra”......Dic la pedra perque no es una pedra cualsevol, l’he triada a conciencia, he fet una ullada al voltant i he triat la que em semblava mes gran i plana, pero abans d’agafar-la l’he girat amb le peu, no sigui cas que algĂş l’hagi utilitzat per la mateixa funciĂł uns dies abans! Tot i aixĂł l’agafo pels costadets i la tiro sobre els pensaments vigilant no equixar-me els pantalons. Amb tot, no he fet net

Torno a peu de via, Ens posem els arnesos, i ens mirem la via.... per on va????

- Qui comença?

- Crec que em toca a tu.....aquesta es un IV+ gairebe pelat....

- Pillam que marxo – primera ma a la paret, com patina, i les forçes? Avui he dormit poc! Merda tinc que reprogramar el despertador!

- Ep! On vas! Un petò de sortida!

Si, si un petò de sortida.... vigila que no em foti de morros abans de posar el primer seguro semblaré el papa de roma baixant de l’avió.

- El magnesi!!!!!! No he posat magnesi a la bossa! En portes molt tu?

Amb la calor que fotrĂ  avui.... el sol ja comença a picar i encara estem a peu de via? Cuantes tirades eren? Sis... a mitja hora cada una son tres hores, mes una d’imprevistos,  mitja per dinar mes un i mitja per baixar, ara son les 10:30, arribarem a la furgo a les 16:30. Ja anem tard! Es fa fosc a les 17:30. No podem perdre el temps en res! Cada cop em suen mes les mans, no tinc magnesi i anem tard! A mĂ©s estic cansadissim, he dormit massa pot............ Vinga som-hi, portam curt que surto!

 - Quina hora es?

- Mira-ho al movil, el portes tu...

Perfecte! Em fet la via en dos hores i tres cuarts! Som uns fenomenos! Quins cracks! Semblava que estavem en baixa forma però, ja veus, en un pim pam pum, estem al capdamunt!

- Estic mort de gana! Treu algo de menjar?

-Espera que em tregui els peus!!!! Tinc els dits destrosats! M’havia d’haber tallat les ungles! Mira!demà no podré ni caminar!

- Va dona! No et queixis i disfruta de la vista! Mira la furgo alla vaig......allĂł d’allĂ  sembla els pirineus pero estĂ  molt sec, deu ser cap a la Vall d’Aran o Andorra, aquest any estĂ  fatal de neu. 

Com m’agradaria coneixer millor les montanyes, ara mateix hauria de tenir un mapa de catalunya i poder identificar totes les montanyes que veig al meu voltant? 

- Que et sembla si en arribar a casa ens mirem al mapa quines son les montanyes que veiem i així ho recordarem per un altre dia?- una idea mes, una nova declaració d’intecions, avui es un dia perfecte, sempre m’ha agradat fer cim i identificar els que m’envolten, a part de l’Aneto i la Pica,.....

Avui estic reventat. Carregem el ferros al darrera tot barrejat. Casi no he dormit i la via ha estat molt dura, ja l’ordenarem en arribar a casa. A la vegada penso que hauria de ser mes ordenat...m’hauré de planificar millor i tenir mes força de voluntat. Si, es cert però avui he dormit malament, un cop solucioni el tema del despertador, les coses canviarant....

..... 

- Com ha anat el dĂ­a?

- Va, feina com tots, liat, tot amb presses i el dinar horrorĂłs!

- Be, que farem aquest cap de setmana, que et ve de gust....que tal si anem a escalar.... has mirat alguna cosa...jo no..

- jo tampoc...diuen que farà bo però avui es dimarts i d’aquí a diumenge pot cambiar molt....

- Vinga!, on son els llibres de resenyes... a veure que podem fer aquest cap de setmana...

- Estan a la furgo, s’ha de desmontar tot! I fa una pudor a peus impresionant!

AixĂł em recorda que m’havia plantejat ser mes ordenat un cop fes nosequĂ©...Recordo que aquest cap de setmana m’he plantejat moltes coses a millorar i que tenia que fer, pero ja no les recordo. Be, potser si torno a escalar ho recordo aquest cop si m’ho apuntarĂ© i ho podrĂ© complir i podrĂ© ser mes ordenat. 

- Pots anar tu a la furgo? Avui estic molt cansat, he dormit fatal, m’he llevat dos minuts abans de que sonés el desperador.

Es curiosa la vida, et passes la meitat dels dies pensant que faràs en l’altra meitat, i es en aquest segón acte en el que trobes totes les solucions als teus problemes del primer.

Com som d’extranys i que poc ens coneixem, podem ser a la vegada el nostre millor amic, aquell sabi conseller que dona solucions per als problemes que li son aliens, i podem ser l’amic que per molts consells que li dones sempre repetiex el mateix error.

Quan som segurs trobem totes les solucions, pero les oblidem rapidament quan ens sentim insegurs, inmediatament ens posem a planificar que fer per sentir-nos segurs i recordar les solucions....ho fem tant inocenment que ni recordem que les tornarem a oblidar.

Per aixĂł m'agrada escalar.....per que penso, per que em sento segur i viu. Per que es quan veig clar com m'agrada ser.

Aspavil

5 Comentarios

Enviado por Sergi el Friday 19 de January de 2007

“Simplement SUBLIM !!!

Si fins i tot podria ser un dia d'escalada de moltes persones


Felicitats


”

Enviado por Pere Tutusaus el Friday 19 de January de 2007

“Molt bo!
M'agradat molt!
Hem de quedar per trepar junts....!!!

Pere”

Enviado por Archeo el Sunday 21 de January de 2007

“Ja ja ja
Veig que no soc l'Ăşnic amb una gran llista d'intencions que desprĂ©s s'obliden quan li pots de dedicar temps...i de les que t'enrecordes quan no temps temp..i que t'hi tornes a recordar quan no tens temps...”

Enviado por Aspavil el Monday 22 de January de 2007

“M'agrada que us hagi agradat!!!!!i que compartiu els pensaments! jo tambĂ© pensava que era l´'unic que li donava tantes voltes al cap i era tant despistat!
Veig que soc mes normal del que penso!
Pere! tenim pendent anar a Horta algun cap de setmana! a mes estemobrint una cresta a Sant Llorenç de Morunys, quan estigui acabada t'invito a fer-la!Seran uns 200 a 250 escalats(maxim IV/IV+) i uns 250 mes de progresíó fàcil en conglomerat....però lo millor les vistes! Espero en un parell de setmanes penjar la resenya!

Aspavil

Salutacions!”

Enviado por Nu el Monday 11 de June de 2007

“Carteroooo, que no sabem contar o què? No fa 10 anys, sino 7! però no em diguis que encara vas amb el mateix material d'escalada, eh? Doncs ja va sent hora de renovar-lo una mica, no? Pel que fa a la resta, vec que no has canviat gaire... Ah!, per cert...grĂ cies que no hi havia fills... ”